Afavorir el procés lecto-escriptor a l’Educació Infantil (Bilingüe)

Fa un temps vaig poder veure una ponència de Maria Castellana, emmarcada dins del 1r Congrés del CAIEV. Maria Castellana és antropòloga, mestra, formadora i especialista en educació viva i en lectura i escriptura. Podeu descobrir més d’ella a la seua pàgina web, Pas d’Infant, i al seu canal de YOUTUBE.

Realment, tot i tindre ja una idea clara de com entenc jo el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, ella li va posar paraules, base teòrica i exemples molt clars a les meues idees al respecte, potser un poc abstractes fins a eixe moment. 

Recordem, primerament, que assolir la lectura i l’escriptura és objectiu, dins del nostre sistema educatiu, de 2n de primària. Com a acompanyants, volem que aquest aprenentatge es faça amb èxit, amb una relació de plaer, que acaben gaudint de la lectura i l’escriptura. Llavors, per què tanta pressa? Si forcem els processos, podem provocar una mala relació amb la lectura i l’escriptura des de la base, i és evident que això seria un fracàs.

Ja fa un temps vaig escriure un artícle en este sentit, Com començar la casa per la teulada. Però, el que toca ara, és analitzar quines són les bases que necessitem per tal de poder construir la casa des dels fonaments, amb fermesa.

Llegir i escriure són processos mentals abstractes. Necessiten coordinar, a nivell mental, la capacitat d’abstracció, de generalització, la memòria abstracta, codificar i descodificar… Per llegir i escriure hem de coordinar diferents àrees del nostre cervell: l’hemisferi dret s’encarregarà de crear les imatges, el significat, mentre l’hemisferi esquerre s’encarregarà de la part mecànica, de la correspondència so-grafia.

Per tant, la nostra ment ha de tenir un grau de maduresa prou elevat per poder executar tots aquests processos d’una manera còmoda. Necessita tindre avançat el procés de mielinització, que millora la transmissió d’informació, necessita haver desenvolupat el cos callòs, que ajuda al traspàs d’informació entre els dos hemisferis cerebrals, necessita haver definit la lateralitat, que ens ajudarà a organitzar-nos en l’espai… 

Tots aquestos processos es desenvolupen, majoritàriament, fins als 7 anys. Ja sabem, però, que aquesta és una edat orientativa: hi haurà xiquets i xiquetes que estaran preparats per a llegir i escriure als 6 anys, i d’altres que no ho estaran fins als 8, o més enllà. Cadascú té un ritme propi. I, per això, 1r i 2n esdevenen un període de transició en este aspecte, el període en que el nivell de desenvolupament és òptim i l’aprenentatge de la lecto-escriptura sofreix quelcom semblant a una explosió, si hem deixat que els processos individuals flueixin.

Per tant, què podem fer a l’Educació Infantil per a afavorir el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, sense treballar explícitament la lectura i l’escriptura?

Aquestos són els aprenentatges base que s’haurien de prioritzar a l’Educació Infantil, i els primers anys de l’Educació Primària amb menys incidència:

  • MOTRICITAT GROSSA: Hem de poder dominar el nostre cos d’una manera molt precisa per tal de poder començar a pensar en l’escriptura. Totes les activitats de moviment, a tots els nivells, ens ajuden a realitzar connexions sinàptiques que ens ajudaran a perfeccionar la coordinació entre allò que passa al cervell i la seua transformació en moviments.
  • MOTRICITAT FINA: No és més que una concreció de la pròpia motricitat. Quant més dominem el nostre cos a nivell global, més el dominarem a nivell segmentari. El nivell més concret del domini de la motricitat és la GRAFO-MOTRICITAT.
  • DISCRIMINACIÓ AUDITIVA: Diferenciar sons, paraules, fonemes… per, més endavant, poder decidir les lletres que necessitem per a simbolitzar allò que pensem.
  • DISCRIMINACIÓ VISUAL: Perfeccionar la manera en que la nostra visió aporta informació de l’exterior al cervell és imprescindible per poder començar a distingir paraules i lletres en el procés lector. És important en este aspecte la detecció de posibles problemes visuals.
  • EXPRESSIÓ ORAL: Parlar, parlar i parlar. I escoltar, per tal de crear estructures lingüístiques correctes i completes i perfeccionar la comprensió oral. Sens dubte és allò més important per a una bona base en lectura i escriptura. Per a una bona expressió escrita fa falta una bona expressió oral.
  • EQUILIBRI: És el control del moviment al màxim: la quietut. Poder moure un segment del cos mentre la resta es manté en relaxació. Fins que no aconseguim açò, no aconseguim un nivell òptim de concentració.
  • RITME: Ens aporta ordre mental, que ens ajuda a estructurar el nostre pensament i donar-li forma. 

Per tant, els inicis de les estructures que el nostre cervell necessita per tindre un aprenentatge de la lectura i l’escriptura exitós i, per tant, el treball previ que s’haurà d’efectuar a les escoles en la primera etapa d’escolarització res té a veure, aparentment, amb les lletres com a tal. Aquest pas, el de les lletres, és, com vam comentar, la teulada: primer hem de construir unes bones bases, sense les quals l’edifici trontollarà. Casualment, a més, tots aquests “entrenaments” previs són els que el xiquet i la xiqueta fan, necessiten fer, sense que la persona que els acompanya haja d’imposar-los. Per tant, relaxem-nos! Només necessitem crear espais tranquils, de confiança i respecte, i rics en possibilitats, i estar atentes per a acompanyar el desenvolupament i facilitar que es puga anar efectuant amb totes les seues possibilitats.

____________________________________

Favorecer el proceso lecto-escritor en Educación Infantil

Hace un tiempo pude ver una ponencia de Maria Castellana, enmarcada dentro del 1.º Congreso del CAIEV. Maria Castellana es antropóloga, maestra, formadora y especialista en educación viva y en lectura y escritura. Podéis descubrir más de ella a su página web, Pas d’Infant, y en su canal de YOUTUBE.

Realmente, a pesar de tener ya una idea clara de cómo entiendo yo el proceso de aprendizaje de la lectura y la escritura, ella le puso palabras, base teórica y ejemplos muy claros a mis ideas al respecto, quizás un poco abstractas hasta ese momento. 

Recordemos, primeramente, que lograr la lectura y la escritura es objetivo, dentro de nuestro sistema educativo, de 2.º de Primaria. Como acompañantes, queremos que este aprendizaje se haga con éxito, con una relación de placer, que acaben disfrutando de la lectura y la escritura. Entonces, por qué tanta prisa? Si forzamos los procesos, podemos provocar una mala relación con la lectura y la escritura desde la base, y es evidente que esto sería un fracaso.

Ya hace un tiempo escribí un artículo en este sentido, Cómo empezar la casa por el tejado. Pero lo que toca ahora es analizar cuáles son las bases que necesitamos para poder construir la casa desde los cimientos, con firmeza.

Leer y escribir son procesos mentales abstractos. Necesitan coordinar, a nivel mental, la capacidad de abstracción, de generalización, la memoria abstracta, codificar y decodificar… Para leer y escribir tenemos que coordinar diferentes áreas de nuestro cerebro: el hemisferio derecho se encargará de crear las imágenes, el significado, mientras el hemisferio izquierdo se encargará de la parte mecánica, de la correspondencia sonido-grafía.

Por lo tanto, nuestra mente tiene que tener un grado de madurez bastante elevado para poder ejecutar todos estos procesos de una manera cómoda. Necesita tener avanzado el proceso de mielinización, que mejora la transmisión de información, necesita haber desarrollado el cuerpo calloso, que ayuda al traspaso de información entre los dos hemisferios cerebrales, necesita haber definido la lateralidad, que nos ayudará a organizarnos en el espacio… 

Todos estos procesos se desarrollan, mayoritariamente, hasta los 7 años. Pero ya sabemos que esta es una edad orientativa: habrá niños y niñas que estarán preparados para leer y escribir a los 6 años, y otros que no lo estarán hasta los 8, o más allá. Cada cual tiene un ritmo propio. Y, por eso, 1.º y 2.º representan un periodo de transición en este aspecto, el periodo en que el nivel de desarrollo es óptimo y el aprendizaje de la lecto-escritura sufre algo parecido a una explosión, si hemos dejado que los procesos individuales fluyan.

Por lo tanto, ¿qué podemos hacer en la Educación Infantil para favorecer el proceso de aprendizaje de la lectura y la escritura, sin trabajar explícitamente la lectura y la escritura?

Estos son los aprendizajes base que se tendrían que priorizar en la Educación Infantil, y en los primeros años de la Educación Primaria, aunque con menos incidencia:

  • MOTRICIDAD GRUESA: Tenemos que poder dominar nuestro cuerpo de una manera muy precisa para poder empezar a pensar en la escritura. Todas las actividades de movimiento, a todos los niveles, nos ayudan a realizar conexiones sinápticas que nos ayudarán a perfeccionar la coordinación entre aquello que pasa en el cerebro y su transformación en movimientos.
  • MOTRICIDAD FINA: No es más que una concreción de la propia motricidad. Cuánto más dominamos nuestro cuerpo a nivel global, más lo dominaremos a nivel segmentario. El nivel más concreto del dominio de la motricidad es la GRAFO-MOTRICIDAD.
  • DISCRIMINACIÓN AUDITIVA: Diferenciar sonidos, palabras, fonemas… para, más adelante, poder decidir las letras que necesitamos para simbolizar aquello que pensamos.
  • DISCRIMINACIÓN VISUAL: Perfeccionar la manera en que nuestra visión aporta información del exterior al cerebro es imprescindible para poder empezar a distinguir palabras y letras en el proceso lector. Es importante en este aspecto la detección de posibles problemas visuales.
  • EXPRESIÓN ORAL: Hablar, hablar y hablar. Y escuchar, para crear estructuras lingüísticas correctas y completas y perfeccionar la comprensión oral. Sin duda es lo más importante para una buena base en lectura y escritura. Para una buena expresión escrita hace falta una buena expresión oral.
  • EQUILIBRIO: Es el control del movimiento al máximo: la quietut. Poder mover un segmento del cuerpo mientras el resto se mantiene en relajación. Hasta que no conseguimos esto, no conseguimos un nivel óptimo de concentración.
  • RITMO: Nos aporta orden mental, que nos ayuda a estructurar nuestro pensamiento y darle forma. 

Por lo tanto, los inicios de las estructuras que nuestro cerebro necesita para tener un aprendizaje de la lectura y la escritura exitoso y, por lo tanto, el trabajo previo que se deberá de efectuar en las escuelas en la primera etapa de escolarización nada tiene que ver, aparentemente, con las letras como tal. Este paso, el de las letras, es, como comentamos, el tejado: primero tenemos que construir unas buenas bases, sin las cuales el edificio tambaleará. Casualmente, además, todos estos “entrenamientos” previos son los que el niño y la niña hacen, necesitan hacer, sin que la persona que los acompaña tenga que imponerlos. Por lo tanto, relajémonos! Sólo necesitamos crear espacios tranquilos, de confianza y respeto, y ricos en posibilidades, y estar atentas para acompañar el desarrollo y facilitar que se pueda ir efectuando con todas sus posibilidades.

Deixa un comentari