Text en valencià i castellà. Documental en anglès, amb subtítols en castellà.
Sempre intriga i sorprén adinsar-se en l’educació finlandesa… Realment, no hi fan res diferent, però, tot és diferent. Allò que canvia, principalment, és l’actitud de la classe política, de docents, de famílies i, a la fi, de tot un país cap a la infància i l’educació.
Aquest documental permet conèixer un poc més el sistema (de valors) que sustenta l’educació a Finlàndia, i aprofundeix en una etapa que jo no coneixia: l’educació secundària. D’aquest documental traiem alguns conceptes al voltant dels quals reflexionar, i que marquen, al nostre paréixer, la diferència:
- La FORMACIÓ DEL PROFESSORAT: Només les persones millor qualificades poden accedir a la carrera de magisteri. A més, hi ha també un filtre que permet desestimar a aquelles persones que no tenen una vocació real. Les pràctiques són reals, amb una revisió constant de la programació i execució per part de qui tutoritza des de la universitat (entrenadors de mestres, es diuen) i de la resta de companys i companyes. I, per descomptat, d’u mateix.
- La RESPONSABILITAT: Des del primer moment, l’alumnat és el responsable del seu aprenentatge. I el professorat és el responsable de la seua tasca. Això ens porta al següent concepte: la CONFIANÇA. Tothom confia en que cada graó de la cadena farà correctament la seua tasca. Tothom és digne de confiança, per tant, tothom s’esforça en meréixer-la.
- NINGÚ ES QUEDA FÓRA. El sistema està ideat, bàsicament, per que tot l’alumnat puga créixer i formar-se. El treball autònom, els projectes individuals, realitzats dins l’aula, permet que el professorat ajude al seu alumnat, donant-li a cadascú el que necessita. No hi ha escoles de primera i escoles de segona, totes estan perfectament dotades per a ser escoles d’èlit. Tots els xiquets i xiquetes de Finlàndia, provinguen d’on provinguen i tinguen la situació familiar que tinguen, rebran la mateixa qualitat educativa. També per este motiu no s’exigeix res a les famílies, ni supervisió, ni tasques a casa.
- El valor del TEMPS LLIURE, per tal de poder desenvolupar les relacions socials, les aficions pròpies, diferents esports, temps en família… També les polítiques culturals són molt potents, just per eixe valor que se li dóna al temps lliure.
De segur que a vosaltres este documental vos evoca altres coses… Qué en penseu? Qué us ha cridat l’atenció? No dubteu en compartir-ho a l’apartat de comentaris!
Ah! I recordeu que podeu rellegir alguns articles respecte de l’escola de Rovaniemi que vam visitar fa un temps:
- Entrar a una escola a Finlàndia.
- Art tèxtil i treball amb fusta: una aposta finlandesa cap a la coeducació.
Documental: El fenómeno finlandés.
Siempre intriga y sorprende adentrarse en la educación finlandesa… Realmente, no hacen nada diferente, pero todo es diferente. Aquello que cambia, principalmente, es la actitud de la clase política, de docentes, de familias y, al fin, de todo un país hacia la infancia y la educación.
Este documental permite conocer un poco más el sistema (de valores) que sustenta la educación en Finlandia, y profundiza en una etapa que yo no conocía: la educación secundaria. De este documental sacamos algunos conceptos alrededor de los cuales reflexionar, y que marcan, a nuestro parecer, la diferencia:
- La FORMACIÓN DEL PROFESORADO: Solo las personas mejor cualificadas pueden acceder a la carrera de magisterio. Además, hay también un filtro que permite desestimar a aquellas personas que no tienen una vocación real. Las prácticas son reales, con una revisión constante de la programación y ejecución por parte de quien les tutoriza desde la universidad (entrenadores de maestros, se llaman) y del resto de compañeros y compañeras, y, por supuesto, de uno mismo.
- La RESPONSABILIDAD: Desde el primer momento, el alumnado es el responsable de su aprendizaje. Y el profesorado es el responsable de su tarea. Esto nos lleva al siguiente concepto: la CONFIANZA. Todo el mundo confía en que cada eslabón de la cadena hará correctamente su tarea. Todo el mundo es digno de confianza, por lo tanto, todo el mundo se esfuerza en merecerla.
- NADIE SE QUEDA FUERA. El sistema está ideado, básicamente, para que todo el alumnado pueda crecer y formarse. El trabajo autónomo, los proyectos individuales, realizados dentro del aula, permiten que el profesorado ayude a su alumnado, dándole a cada cual lo que necesita. No hay escuelas de primera y escuelas de segunda, todas están perfectamente dotadas para ser escuelas de élite. Todos los niños y niñas de Finlandia, provengan de donde provengan y tengan la situación familiar que tengan, recibirán la misma calidad educativa. También por este motivo no se exige nada a las familias, ni supervisión, ni tareas en casa.
- El valor del TIEMPO LIBRE, para poder desarrollar las relaciones sociales, las aficiones propias, diferentes deportes, tiempos en familia… También las políticas culturales son muy potentes, justo por ese valor que se le da al tiempo libre.
A buen seguro que a vosotros este documental os evoca otras cosas… Qué pensáis? Qué os ha llamado la atención? No dudéis en compartirlo en el apartado de comentarios!
Ah! Y recordad que podéis releer algunos artículos respecto de la escuela de Rovaniemi que visité hace un tiempo: